LLEVEU-VOS LA FRANJA BLAVA DELS ULLS I MIREU LES QUATRE BARRES rojes QUE N'HI HA SOTA D'UNA VEGADA PER TOTES!!!
Hola, sóc valencià, com la majoria de tots vosaltres, un valencià que s'estima aquesta terra. Sóc el que vosaltres anomenarieu un "catalaniste", sí, ho sóc i hi crec fermament, en els Països Catalans, crec sens dubtar-ho en l'unitat de la llengua, i accepte les normes escrites de Fabra, encara que avuí he pensat que el millor que puc fer és fer servir dialectes per demostrar-vos la unitat de la llengua amb una prova present ací devant els vostres ulls!! nooooo no penseu que adoptaré l'aberració de les normes "d'El Puig" no, ni les normes gonelles de mallorca (que ni entre ells s'hi aclareixen a l'hora d'escriure com podreu comprovar en el text que us he adjuntat al final) faré servir la fonètica, i espere que caigueu de l'ase d'una vegada! però... bueno ja ho veureu.
DIALECTES: Popurrí de dialectes.
[Nàtros los katalàns de la Frànje de Ponent i El Pallars no parlém lo katalà com ho fan en Barselóna / com nusàltras als catalans da Barsalóna no parlém al katalà com hu fan a Las Illas Balaàrs / i nòltros as katalàns da Sas Illas Balaàrs no parlàm as katalà com ho fan a n'as País Valansià, i mosàtros els katalàns del País Valensià no parlém el katalà com ho fan a l'Alguér / i mosàtrus lus katalàns de l'Alguér no parlàm lu katalà com hu fan al Russalló / i nusaltras als katalans dal Russalló no parlém al katalà com al pàrlan a la résta da lloks]
[tjo sé ke parlo lo katalà, aguésta és la méba llengua]
[djo sé ka pàrlu al katalà, ekésta és la méba llengua]
[djo sé ka pàrl as katalà, ekésta és sa méva iéngua]
[tjo sé ke pàrle el katalà, (ak-) ésta és la méwa llengua]
[djo sé ka pàrl lu katalà, akésta és la méva llengua]
[djo sé ka pàrli el katalà, ekéxa és la méba llengua]
És tant diferent com per dir que són llengues diferents? És clar que hi ha dialectes ménys conservadors i d'altres més conservadors, el mallorquí, el valencià, el pallars, i l'alguerés són els més conservadors, i el català central el que menys, però això no significa que siguen llengues diferents, són dialectes d'una mateixa llengua.
Molts de vosaltres us queixeu com si fóreu nens ¿Perquè el nom de català? és perque d'allà vingué la llengua, encara que tant me faria un altre nom amb tal de tenir-ne l'unitat.
El problema del català el podríem comparar amb la polèmica que existeix entre llengues iguals com són: El serbi i el croata (llengues iguals amb diferents escriptures, cirílica i romana) , l'holandés i el flamenc, i les llengues escandinaves "danés, norueg i suec"(dialectes d'una mateixa llengua amb un sistema escrit diferent)
I pregunte jo als blaveros?
Tant se diferencien [partiska, parteska, parteski, partexi] ?
"Lloc" és un catalanisme?? i "Rat Penat" n'és un altre? pregunte?
"este", "aquest", és més català l'un que l'altre? tots dos s'utilitzaven indistintament en l'edat mitjana
Ara la meua Opinió:
Pense que els valencianistes blaveros patiu una cosa que s'anomena enveja i provincianisme extrem, no aguanteu madrid ni barcelona perque les considereu més grans i millors que la vostra València gloriosa, sí, considere valència una ciutat gloriosa, plena d'art i cultura en els seus temps, però ara quasi s'ha convertit en una ciutat castellana, i els pocs que encara hi parlen el català diuen que ells no el parlen, que, ells parlen el "glorios idioma valencià" que en un temps fou llengua de cultura d'escriptors com ara Joanot Martorell i Ausiàs March, gent que va venir des de Catalunya a València, que dugueren la seua llengua a totes les comarques catalanoparlants del País Valencià.
La gent del País Valencià, molta d'ella sense adonar-se'n, d'altres conscients, i d'altres sense acceptar-ho, continua parlant aquella llengua que des del principat ens arribà. Hi ha gent que accepta els seus orígens, d'altres intenten esborrar-los i crear-ne els seus propis (Valencianistes Blaveros), d'altres els esborren i diglòssicament els canvien pels castellans, i d'altres passen del castellà al català, n'hi ha de tot en aquesta terra, però el que és clar i ben clar, provat i irrefutable és que tots, gent del Principat, del País Valencià, de la Franja, de l'Alguer, del Rosselló, de Les Illes, i del Carxe parlem la mateixa llengua, i que la nostra història és comuna.
Blaveros, deixeu de plorar i envejar les coses alienes i construïm entre tots la nostra nació, que ja n'hi ha prou d'estar així com estem!
Em senc valencià, i em senc català, i la meua llengua per suposat, és, ha estat sempre, i serà el català.
Dins aquesta opinió us adjunte un text que vaig trobar a una pàgina gonella, fixeu-vos-hi bé, si us en adoneu, ni tant sols té una norma ortogràfica!
¿VAL MÉS MATINETJAR QUE A MISSA ANAR? (I)
En Xesch y en Lau eran dos traginers manacorins, d’aquell temps que hi havia pochs carros ferm y encara de roda plena. Tiravan a Ciutad y a Sineu ab muls ensellats.
En Xesch era tan afectad y d’anar a missa, que hi anava’s díes feners y tot, per poca llegude que tengués. Ara a n’ Lau li venía tan just tan just anarhi’s diumenges de correguda, y casi may hey era a temps.
Eran emigots, y un dimars hora baxa se troban, y en Xesch diu:
–¿Que pegam a Sineu demá?
–¡Ja’u crech!
–Ydò en sortir de missa d’auba.
–¿En sortir de missa d’auba, m’has dit?. Ell a les hores ya serè passat Petra.
–¡Ca, homo! A missa primer, y llevò partim ab la pau de Deu.
–No’m vengues ab paus ni ab paves. Val més matinetjar que a missa anar.
–¡Sabs que vas d’errat!.
–Ell no hi vaig cap mica. No res; si vols venir ab mi, una hora hantes de s’auba es sa partida. Y si no, ¡fins a Sineu!. A re-veure y bona nit.
En Lau feu tenir vera sa seua paraula. Una hora antes de s’auba ja estigué exicat, posa’s tres sachs de blat demunt es mul y de d’allá.
Devant son Pere Andreu(2) (Possesió de devora Manacor) me troba un homo embolicadot ab una flassada, dormint a sa vorera des cami. Encara feya fosca, es mul té por, pega bot per enrera, y ab sa satsada li cauen es dos sachs: eb so tutup se desferman, y de part a part des cami tot aná blat, y per afegitó hi havía un pam de pols; y enLau, fet un Nero, crits y flastomies y potades demunt es capell.
Si aquell que dormia no té sort de despertarse tot d’una y d’esser un homo de pa y tros, que retgirava es veurel no més, en Lau s’hi aborda, y el feya difunt.
No s’hi abordá però no hi hagué paraulota lletja lletja que no li enflocás.
Aquell tenía sa sanch de pex, y el dexa en banda, com si res fos estat.
En Lau arribá a veure que flastomant no avanzava cap passa, y que lo més avengut era aplegar es blat abans de més reons. Però estava tot mesclat ab pols y macolins, y eran necessaris totes ses herbes de Sant Juan per netetjarho.
Al punt comparex en Xesch, que ya era estat a missa, y se’n venía ab so mul y sa somada, tot xalest, cantant com un rossiñol.
–¡Com es vel-la cresta! diu com veu en Lau d’aquella manera. ¡Y jo ja te feya passat Petra!. ¿Y que diantres es estad?.
En Lau le hi conta, y ell diu:
–No res, dona gracis a Deu, qu’s estad lo mes poch que poria succeir, y Deu no mos n’en viy de pitjors. Aqui lo qu’hem de fer, es anar a manllevar un garbell a Son Pere Andreu; eu pergam; y, si Deu ho vol, encara hi serem a temps en es mercat.
Ho feren exi; y, com tengueren es blat net y ensacat y partiren, ja era una hora’s sol alt.
Camina caminarás, en Xesch surt ab aquesta:
–¿Y ancara dirás, Lau, que val més matinetjar, que a missa nar?
–¡Vaja si ho diré!. ¡Veyés ahont sería si no trob aquell dimoni d’homo adormit!.
–Però l’has trobat.
–¡No, y el dech haver trobat perque no som anat a missa!. Sobre tot, unes massions te pos que jo tench reó.
–Y ¿que hem de posar?.
–Sa somada.
–Posada está.
–Y ho ha de dir es primer homo que trobem.
Ydò ho dirá’s primer homo.
Justament hey haguè per allá un dimoni desenfeynat, que s’arruxava sas mosques ab sa coa. Los sentí, y prense figura d’homo de molt de respecte, y, com qui no n’es, los surt a l’encuentra.
Germá, li digueren, ¿que vos cauria molt tort escoltar una paraula?.
–Ni gens, maldement sien dues: digau.
Ydò noltros som dos traginers de Manacor, que mos n’anam a Sineu, a n’es mercat, y argumentávem sobre s’hora des partir si valía més metinatjar que a missa anar.
–¡¡¡A missa anar!!! esclama aquell, fent uns estabetjos y unes carusses com si li haguessen tirada una escudella de vinagre ben fort dins sa boca. ¿A missa anar, m’heu dit?. ¿Y qui será sa bestia que no veja qu’haber d’espeerar sa missa es massa enredós, y que’s sol per forsa llavò li ha de sofregir es cervell.
Aquell estrúmbol segui sa seua via sense dir cap paraula pus; y en Lau que cridava, cuydant a fer uy d’alegria y tirant es capell al ayre:
–¿Que tal, Xesch? ¿que l’has sentit a n’es rossiñol? ¡Meuas son ses dues somades!. Bon jornal heuré guañat avuy, y sensa anar a missa.
En Xesch al punt, més cremat que’una monea, romp dient:
–¿Y que t’has figurat tu ara? ¿Que hi fa que t’hajen donada sa raó, si no la tens?.
¿Ay no la tench? ¿Que vols que’n posem unes altres de massionetes?.
–Ses que vulgues.
–Ydò es dos muls.
–Posats están.
–¿Estás conforme que ho diga’s primer homo que tornem trobar?.
–¡Si que hi estich!
Ja eran devora Petra, y el dimoni ja ho crech que pren una forma per l’estil de s’altra volsta y los surt a cami.
–Escoltau, germá, li diuen com el topan: vos qui mos parexeu un homo de be…
–Lo que’s diu envers d’axò, no’m don per qui es nat.
Ydò.noltros som dos traginers de Manacor, que mos n’anam a Sineu, a n’es mercat, y argumentávem sobre s’hora de pertir si valía més matinetjar que a missa anar. Aveure vos que trobau.
–¿Y qu’he de trobar? respón aquell ab uns uys que li espiretjavan. Trob que anar a missa es un desbarat y no poch gran. ¡A sa feyna! ¡a sa feyna falta gent, y fora malfenerandos!. ¿No trobau que n’hi ha prou de malfenes y d’esquenes dretes?.
En Barrufet los dexa en banda fent com que seguir sa seua via; y en Lau que tornava a fer un escándol de crits y bots d’alegría, y venga’s capell al ayre, y no s’aturava de dir:
¿Que tal, Xesch? ¿que l’has sentit a n’aquest altre? Meus son es dos muls. ¡Si que’hauré guañat bon jornal avuy, y demunt ses teues costelles, Xesch!. ¿Ah ydò? .¡Posethi ab sos qui no van a missa!.
Per dins Petra, per que la gent no se’n temés, se returá una mica d’amollar fisconades; però tot d’una que dexaren es poble va reprende més fort.
En Xesch acaba sa paciencia de tot, y diu a la fí:
–¡Haurias de veure si callas, que ja m’has feta gitera!. ¡Tan loco ets tu com aquells dos que t’han donada raó!. La t’han donada; però la tens tant com sa coa des mox.
–Lo qu’es cert ben cert que tu ja no tens sa somada ni es mul.
Però encara es més cert que jo tench tota sa raó.
–¡Axí, gallet, y bons tochs per sa cresta!. ¡No’t dons, homo!. ¡No’t dons!.
–¡Te dich que val més anar a missa!.
–Y jo’t dich que no; y te torn posar massions.
Y ¿que hem de posar?.
¡Tots quant de doblers duym!.
–¡Posats están!.
Y ho dirá es primer homo que trobem.
– Ydò que ho diga!.
Ja ho crech qu’el dimoni fonch ben falaguer de prende una forma per l’estil de ses dues vegades passades, y parexia que per un consey havia d’esser més destre que Salomó.
–Escoltau, germá, li digueren com el toparen: vos qui mos parexeu un home de be…
–Y poreu estar ben segurs de que’s sol no n’escaufa un altre com jo.
Ydò heu de sebre que noltros som dos traginers de Manacor, que argumentávem sobre s’hora des partir si valia més matinatjar, que a missa anar.
¡¡¡A missa anar, m’heu dit!!! esclama aquell tot escarrufat. ¡Ja’n posareu un tros dins s’olla de sa missa!.¡Ja n’arrembareu un parey a n’es amos d’hont preniu es blat, per que vos fassen pagament! ¿Anar a missa?…¡Matinetjar! ¡matinetjar!. ¡Axò es lo que’interesa!.
Es polissó, tot d’una d’haver dit axò, va fe com que seguir sa seua via, y ja no’s veye sa pols.
En Lau no sabia que’s feya ni que’s deya d’alegria, botant y cridant, y venga’s capell al ayre; en Xesch se pegava toch p’es cap, y no hi poria donar volta que tres homos de respecte haguessen pogut dir ab dret señ, que valia més matinetjar, que a missa anar.
Se destira des serró, l’entrega, y ja no passá pus envant: no hi tenia cap feyna a Sineu.
Camina una bona estona sense cami ni carrera, sense sebre quin cap li anava devant. Hora baxa de tot, topa a una cova: hey entre, y veu una grandiosa campana en terra, tota esmorrellada y ab un parey de trenchs que hi poria pasar sa má bellament.
–Sobre tot, diu en Xesch, aqui haurem de fer sa nit. Lo millor será ajocarmos devall aquesta campana, y axi estarem segurs.
Troba per allá un manti d’arada, fa palanca, alsa sa campana d’un costat, y zas ja hi es devall.
Ab sa rabiada qu’havia presa y ab so cansament que duya, s’adromi com un tronch.
Devers les dotze de sa nit sas rates ya li corrian a les totes per dins sa panxa, y el despertaren.
Pense qui pensa de quin cap fería estelles, sent trepitx, guaysta per un trench de sa campana, y me veu un escabotell de dimonis que se’n venian tots xarpats. Es qui feya la capa era com una torre, ab un bañam de set brasses y una coa ben enrevenada, que li donava set voltes p’es cos. De ses ungles no’n parlem: a cada una poria dur bellament un homo punxit, lo metex que dur una pampayona..
S’assegué demunt sa campana, y quatre dimonions el ventavan ab saries buydes per ferli un proch de fresca. Pentaxava a les totes: se veya que venía molt encés y més cremat que’un cabo de realistes.
Tots fora ell tremolavan y no de fret.
Se posan a comparéxer dimonis y més dimonis de ses quatre parts del mon; y tots donavan conte de tot quant havian emperiolat aquell die: axò es, de ses ánimes que’havían tentades, de ses qu’havían fetes anar de retolons, de ses familias qu’havían desavengudes, des matrimonis que’hovian esbordellats, de ses cuñades, sògres y noares que’havian separats, y de ses pesqueres que’havian escades y s’hi esperava pescada grossa.
Assetsuiaxi se’n entrega un, bras sonant y oreya fumant, ab una coa ben enrevenada, que’en lloch de penjar gota, prenia cap amunt.
–¡Bon vespre, señor Satanás! li diu tot raben d’un tros enfora.
–¡Ola, estornell! ¿Que mos dus de bo?.
–¡Ja duch ja!. P’es cami de Manacor a Sienu m’he trobats dos treginers que’ergumentavan si valía més matinetjar que a missa anar. Un deya que si, s’altre que no; han posades tres voltes massions, y es primer homo qu’encontrarian havia de fer sa santencia. Jo m’en tem, prench sa forma d’homo, y cada vagada les surt, y sentenciy contra’s qui deya que valia mes anar a missa. Es qui deya que no, ara esterá més fort que may a no anarhi; s’altre ha presa una rabiada feresta; y no mos ha de constar gayre girarlo contra sa missa y es qui la posá.
–¡Be mos va! ¡be mos va! claman tots, fent estabetjos, xecalines y avalot per llarch.
–¡Callau, males bestias! que ja m’heu fet mal de cap, diu es gros.
Y enfloca aquesta a n’es de sa coa.
–¡Vaya! axi metex t’has guañat es pa avuy, però mira: ¡ja pots estar ben alerta que no mos escapen aquets dos torts!. Si te fujen, qui ho pagará será aquesta coa que dus tan enrevenada: la t’hem de tayar ab una destral a trossets a trossets, fins que t’en romanga gens de rabassell.
....CONTINUARA
Vergonyòs, no us sembla?
--------------------------------------------------

> LLEVEU-VOS LA FRANJA BLAVA DELS ULLS I MIREU LES QUATRE BARRES rojes QUE N'HI HA SOTA D'UNA VEGADA PER TOTES!!!
*****Aixo es demagogia, per tant no cal entrar a discutir. Yo tambe puc dir "Nacio Valenciana Lliure i Sobirana" i estaria expresant un desig, mai un argument.
>
> Hola, sóc valencià, com la majoria de tots vosaltres, un valencià que s'estima aquesta terra. Sóc el que vosaltres anomenarieu un "catalaniste", sí, ho sóc i hi crec fermament, en els Països Catalans
*****¿Es pots ser frances i alema al mateix temps?
*****¿Es pots ser valencià i catala al mateix temps?
*****¿Em pots dir l´historicitat dels països catalans?
*****¿Em pots dir perque creus que a Valencia li convé ser una "provincia" dels països catalans?
crec sens dubtar-ho en l'unitat de la llengua
*****¿Per "dogma de fe"?
*****¿Pots explicar-mos perque estas convençut de dita unitat?
*****¿Saps que front a esta teoria es situen les teories valencianistes i occitanistes?
*****¿Saps lo que el "l´oblit d´alternatives"?
*****¿Saps lo que es "el criteri d´autoritat"?
, i accepte les normes escrites de Fabra
*****¿Perque penses que els valencians necesitem una normativa catalana i no una normativa valenciana?
*****¿Podries dir-me en quins punts son "cientificament" millors les normes fabristes que les d´El Puig?
, encara que avuí he pensat que el millor que puc fer és fer servir dialectes
*****No intentes donar per fet que son dialectes. Aixo es lo que estem discutint.
*****Per tant, la premissa ya no es cap valida.
per demostrar-vos la unitat de la llengua amb una prova present ací devant els vostres ulls!! nooooo no penseu que adoptaré l'aberració de les normes "d'El Puig" no
*****Aixo es un insult i una desqüalificacio. No cal contestar.
, ni les normes gonelles de mallorca (que ni entre ells s'hi aclareixen a l'hora d'escriure com podreu comprovar en el text que us he adjuntat al final)
*****Com yo no soc mallorqui i estic totalment en contra de "l´intrussisme", yo mai entrare a dir com tenen que parlar o escriure els mallorquins.
*****¿Tu penses que tens dret a dir-li a un mallorqui com te que parlar o escriure?
faré servir la fonètica, i espere que caigueu de l'ase d'una vegada! però... bueno ja ho veureu.
>
> DIALECTES: Popurrí de dialectes.
>
> [Nàtros los katalàns de la Frànje de Ponent i El Pallars no parlém lo katalà com ho fan en Barselóna / com nusàltras als catalans da Barsalóna no parlém al katalà com hu fan a Las Illas Balaàrs / i nòltros as katalàns da Sas Illas Balaàrs no parlàm as katalà com ho fan a n'as País Valansià, i mosàtros els katalàns del País Valensià no parlém el katalà com ho fan a l'Alguér / i mosàtrus lus katalàns de l'Alguér no parlàm lu katalà com hu fan al Russalló / i nusaltras als katalans dal Russalló no parlém al katalà com al pàrlan a la résta da lloks]
>
> [tjo sé ke parlo lo katalà, aguésta és la méba llengua]
> [djo sé ka pàrlu al katalà, ekésta és la méba llengua]
> [djo sé ka pàrl as katalà, ekésta és sa méva iéngua]
> [tjo sé ke pàrle el katalà, (ak-) ésta és la méwa llengua]
> [djo sé ka pàrl lu katalà, akésta és la méva llengua]
> [djo sé ka pàrli el katalà, ekéxa és la méba llengua]
*****En primer lloc estas mentint deliberadament, puix la forma valenciana es "meua" (que mai es pot trascriure per "mewa&quot.
*****En segon lloc no entenc d´a on t´has tret estes transcripcions. Seria de gran utilitat que em digueres les fons.
*****En tercer lloc, has triat un test a la teua mida, i per a fer una afirmacio en rotunditat necessites fer un estudi molt mes gran.
*****En tercer lloc, et recomane l´estudi fonetic i fonologic del filolec Josep Marïa Guinot.
>
> És tant diferent com per dir que són llengues diferents?
*****¡Puix per supost que no! ¿Creus que com eixe eixemple ya has demostrat l´unitat de la llengua?
És clar que hi ha dialectes ménys conservadors i d'altres més conservadors, el mallorquí, el valencià, el pallars, i l'alguerés són els més conservadors, i el català central el que menys, però això no significa que siguen llengues diferents, són dialectes d'una mateixa llengua.
*****La premissa torna a ser invalida. Precisament lo que estem tractan es si son o si no son dialectes.
*****¿Em pots dir a on està per a tu "la frontera" entre llengua i dialecte?
*****¿Criteris de repoblament? Pense que no.
*****¿Criteris d´inteligibilitat llingüistica? Pense que no.
*****¿Raons "de mercat"? Pense que no.
> Molts de vosaltres us queixeu com si fóreu nens
*****Tornes a insultar directament. Yo no pense entrar en el teu joc de desqüalificacions.
¿Perquè el nom de català? és perque d'allà vingué la llengua, encara que tant me faria un altre nom amb tal de tenir-ne l'unitat.
*****Valencià es el nom estatutari.
*****Valencia es el nom historic qui li ha donat el poble.
*****Ya Canals, Bonifaci Ferrer, M.Perez, Jauffer, Lluïs Fenollet, Joan Esteve, Joanot Martorell, etc, parlaven en 1400 que parlaven i escrivien en "llengua valenciana"
> El problema del català el podríem comparar amb la polèmica que existeix entre llengues iguals com són: El serbi i el croata (llengues iguals amb diferents escriptures, cirílica i romana) , l'holandés i el flamenc, i les llengues escandinaves "danés, norueg i suec"(dialectes d'una mateixa llengua amb un sistema escrit diferent)
*****Perfecte. En el cas que tu dius (dialectes que es separem de la "llengua mare&quot estas donant-mos la rao.
*****¿Perque el el serbi, el flamenc o el noruec "si" i el valencià "no"?
*****¿Penses que els valencians tenim el mateix dret que tenen uns atres pobles?
>
> I pregunte jo als blaveros?
>
> Tant se diferencien [partiska, parteska, parteski, partexi] ?
*****Tu mateix estan donant les diferencies.
> "Lloc" és un catalanisme?
*****No.
i "Rat Penat" n'és un altre?
*****Tampoc. Pero et dire que en este cas estas amagant informacio que no et conve. "Lo Rat Penat" es una associacio que porta 126 al servici de l´idioma valencià. No amagues l´articul neutre "LO", que es un articul historic i viu de la llengua valenciana i que el pancatalanisme el te censurat, puix no Catalunya no es gasta.
> "este", "aquest", és més català l'un que l'altre? tots dos s'utilitzaven indistintament en l'edat mitjana
*****Els dos son valencians. Ara be, des de el segle XVI desapareix "aquest" de la llengua valenciana i predomina el "este", fins el principis del pancatalanisme ya en el segle XX.
*****Per tant ¿Quin articul es deuria de ser el normatiu?
*****¿Un arcaissme o un articul viu?
*****¿El dinosauri es un animal o es un fossil?
>
> Ara la meua Opinió:
>
> Pense que els valencianistes blaveros patiu una cosa que s'anomena enveja i provincianisme extrem
*****Aixo es un insult molt greu. Millor ni entre a la baralla.
, no aguanteu madrid ni barcelona perque les considereu més grans i millors que la vostra València gloriosa
*****Aixo es una mentira. El valencianisme es el moviment que li planta cara tant a l´imperialisme espanyoliste com a l´imperialisme catalaniste.
*****Igual de perillosos -per als valencians- son l´imperialisme espanyoliste com l´imperialisme catalaniste ¿D´acort?
, sí, considere valència una ciutat gloriosa, plena d'art i cultura en els seus temps
*****¿I ara no la consideres plena d´art i de cultura?
*****En tot cas, es la teua opinio i la respecte.
, però ara quasi s'ha convertit en una ciutat castellana,
*****Una minoria la vol castellana, i atres -com tu- la volen catalana. Yo la vullc valenciana.
i els pocs que encara hi parlen el català diuen que ells no el parlen, que, ells parlen el "glorios idioma valencià"
*****Yo soc valencianoparlant, i soc dels que pense i parle en valencià.
*****Efectivament, es tracta d´un idioma glorios, puix va tindre el primer Segle d´Or de qualsevol atra lliteratura neollatina.
que en un temps fou llengua de cultura d'escriptors com ara Joanot Martorell
*****Aixo es una mentira molt, molt greu.
*****Martorell va escriure en "Tirant lo Blanch" (1489): "Me atrevire a expondre: no solament de llengua anglesa en portoguesa. Mes encara de portoguesa en VALENCIANA, perço que la Nacio d´on yo soc puga fruir-la"
*****No pots negar l´historia.
gent que va venir des de Catalunya a València
*****Aixo es donar per fet lo que esta discutint-se a hores d´ara. Historiadors com Ubieto, Cabanes, Peñarroja, Bayarri, Ramón Ferrer, Cuadrado, Matas, Prosper, Marivi Ferrandis, i moltissims no donen les mateixes cifres de catalans que donen els de la teua colla.
, que dugueren la seua llengua a totes les comarques catalanoparlants del País Valencià.
*****Aixo ho nega fins el mateix Badia Margarit (membre de l´Institut d´Estudis Catalans) en el seu llibre "La formacio de la llengua catalana".
*****El mateix Sanchis Guarner reconexia el substat arap i mossarab.
*****Ara Enric Guinot, com veia que la teoria de la Conquesta no era prou per a demostrar lo que tu dones com a fet, s´inventa la teoria de la repoblacio posterior als anys de la Conquesta.
*****Peñaroja continua censurat pero mai revocat per el pancatalanisme.
*****¿Coneixes els ultims treballs de Ramon Ferrer i Albert Cuadrado censurats per l´Universitat? Es de molta utilitat comnparar-los en les de Galmes i de Regla.
> La gent del País Valencià, molta d'ella sense adonar-se'n, d'altres conscients, i d'altres sense acceptar-ho, continua parlant aquella llengua que des del principat ens arribà.
*****Una atra volta estas donant per fet lo que estem discutint. Segons pensem molts valencians no es veritat que el "Principat" mos portara la llengua al "Regne".
*****Aixo es una atra falacia. Nomes fent un minim estudi diacronic de la llengua vories com aixo no te cap trellat.
*****¿Penses que el valencià no ha evolucionat des d´el seu naiximent?
Hi ha gent que accepta els seus orígens, d'altres intenten esborrar-los i crear-ne els seus propis (Valencianistes Blaveros)
*****I uns atres intenten canviar-los.
*****Yo pense que tenim que enaltir-los i conrear-los.
, d'altres els esborren i diglòssicament els canvien pels castellans, i d'altres passen del castellà al català, n'hi ha de tot en aquesta terra, però el que és clar i ben clar, provat i irrefutable és que tots, gent del Principat, del País Valencià, de la Franja, de l'Alguer, del Rosselló, de Les Illes, i del Carxe parlem la mateixa llengua, i que la nostra història és comuna.
*****Aixo es mes digne d´un panflet d´ACPV que d´una discussio. No estas raonant, aportant testimonis, proves, etc.
*****Vols que te cregam "perque si" sense demostrar-mos per que has aplegat a eixes conclussions.
> Blaveros, deixeu de plorar i envejar les coses alienes
*****Una atra volta -no se ya quantes van- tornes a insultar.
i construïm entre tots la nostra nació, que ja n'hi ha prou d'estar així com estem!
*****Yo estic per una Nacio Valenciana Lliure i Sobirana, forta i respectada, moderna i solidaria, integrada en l´Europa de les Nacions i no en l´Europa dels Estats.
*****Per a construir una Nacio Valenciana aixina cal para-li els peus tant a l´imperialisme espanyoliste com a l´imperialisme catalaniste.
*****Ni som castellans, ni catalans. Som valencians.
>
> Em senc valencià, i em senc català, i la meua llengua per suposat, és, ha estat sempre, i serà el català.
*****¿Es pot ser frances i alema al mateix temps?
*****¿Es pot ser valencià i catala al mateix temps?
*****En tot cas, si tu vols ser catala estas en el teu dret, pero que sapies que els valencians volem seguir sent valencians.
--------------------------------------------------

Quan deim Països Catalans, per lo menys jo, em referesc a una nació virtual que està composta per tots els territoris que fan servir la llengua catalana, és com dir Hispano-Amèrica, ademés, ja ho va dir Fuster, tan criticat per vosaltres.
Ademés, una cosa, sí jo parlés una llengua aliena a la teua, no m'entendries ni jo t'entendria a tu. Això crec que tb demostra la unitat de la llengua vinatea.
--------------------------------------------------

>--------------------------------------------------
Be vinatea, he de reconeixer que ets més inteligent que la resta de gent com tu que m'he trobat en la vida, però senc dir-te que les teues afirmacions són erronies, en una cosa he de donar-te la raó, Joan Martorell diu en el pròleg de son llibre aquestes paraules "...m'atreviré expondre, no solament de llengua anglesa en portuguesa, més encara de portuguesa en vulgar valenciana, per ço de la nació d'on só natural se'n puixa alegrar e molt ajudar per los tants e insignes com hi són...." però, no et donaré la raó en lo que dius de la nació valenciana. No parla de la nació valenciana que tu dius, Martorell és un cavaller fill i net de cavallers catalans, i com que lo Rei en Jaume donà al Regne de València furs especials perque no haguera de regir-se pel fur d'Aragó, moltes coses passaren a ser "valencianes", però sense deixar l'ambit català "cuidado", i la llengua continuà sent la mateixa. Per ser la ciutat de valència en aquells temps seu de l'art i la cultura en el regne d'Aragó, el segle d'or de les lletres catalanes va tenir el seu punt més alt a la ciutat de València. Jo pense que està ben clar.
Les transcripcions fonètiques són rudimentaries i aproximades, no posesc les fonts necessàries per poder fer-ne de millors, faig el que puc amb el que tinc, però et recomanaria que compresses un llibre de fonètica catalana global, te n'adonaries millor.
L'article "Lo-Los" continua fent-se servir juntament amb el subjuntiu "que jo canto-que tu cantos" i el pronom "mos" en el Pallars, el Segrià, altres zones de Lleida, el País Valencià i la Franja. no l'intente omitir, pense que fabra l'hauria d'haver inclós, però tampoc no passa res.
ara t'he de deixar, però continuaré en un altra opinió que t'estic preparant. Senc els insults de l'altra. Una Salutació
--------------------------------------------------

> Be vinatea, he de reconeixer que ets més inteligent que la resta de gent com tu que m'he trobat en la vida
*****Moltes gracies.
, però senc dir-te que les teues afirmacions són erronies
*****¿Segur? ¿perque ho dius?
*****Llavors ¿perque no contestes a cep de les qüestions que et planteje?
*****¿No trobes contestacions?
*****¿NO saps que dir?
*****¿Com pots afirmar que "estic errat" sense contestar a cap qüestio i quedar-te tan tranquil?
*****Mira, et dire una cosa: en l´institut yo tambe era panqueta, pero despres vaig llegir i comparar.
, en una cosa he de donar-te la raó
*****Gracies, pero no em dones la rao a mi. L´historia es l´historia.
, Joan Martorell diu en el pròleg de son llibre aquestes paraules "...m'atreviré expondre, no solament de llengua anglesa en portuguesa, més encara de portuguesa en vulgar valenciana, per ço de la nació d'on só natural se'n puixa alegrar e molt ajudar per los tants e insignes com hi són...."
*****Crec que queda molt clar en quina llengua escrivia Joanot Martorell: en llengua valenciana.
*****Molt be: Ya no cal discutir eixe tema: Joanot Martorell no escrivia en catala, sino en valencià
*****Ara em dius ¿Penses que Joanot Martorell era un "secesioniste"?
però, no et donaré la raó en lo que dius de la nació valenciana. No parla de la nació valenciana que tu dius, Martorell és un cavaller fill i net de cavallers catalans, i com que lo Rei en Jaume donà al Regne de València furs especials perque no haguera de regir-se pel fur d'Aragó, moltes coses passaren a ser "valencianes", però sense deixar l'ambit català "cuidado", i la llengua continuà sent la mateixa.
*****Aixo es mentira, i molt greu: El pare de Joanot Martorell, Francesc Martorell era senyor de Murla, Xalo, Gata i Llibrer. Els seus yayo patern, Guillem Martorell era un cavallers de Gandia i ocupà carrecs en la curia de Marti I "L´Huma". Tens documents inclus del seu yayo que figura com a donzell en dos d´ells del 18 de Juliol de 1408 i del 1 de Març de 1409. Poc despres el 1 de Juliol de 1413 tambe es cita a son yayo com a cavaller, i en uns atres documents com aexaminador de notaris i despres com a Jurat.
*****No digues mentires. Si eres catalaniste em sembla be, pero no sigues un mentiros.
*****Mira, si no saps te compres "El Crit de la Llengua", de Josep Lluïs Alminyana, reeditat este any per Lo Rat Penat en dos volums, i ahi trobaras a Martorell i a molts atres.
*****Despres continues mentint: Si Martorell dia que escrivia en "llengua valenciana" puix aixo es lo que dia.
*****¿Com pots "interpretar" que ell dia "valencià" i es referia al "catala"?
*****Em sembla patetic i ridicul.
*****¿No sabia Martorell en quina llengua escrivia? ¿de veritat aixo penseu els catalanistes? ¿o dia "blanc" i volia dir "negre"?
*****Podeu "pegar-li mil voltes al nano" pero la qüestio està clarissima.
*****Si yo dic que soc "troskinste" ¿Series capaç d´interpretar que yo soc marxiste o leniniste? ¡Vinga ya, home!
Per ser la ciutat de valència en aquells temps seu de l'art i la cultura en el regne d'Aragó, el segle d'or de les lletres catalanes va tenir el seu punt més alt a la ciutat de València. Jo pense que està ben clar.
*****O siga que per a tu es llogic que molt poc despres de la conquesta es donara un Segle d´Or ¡Per generacio espontanea!
*****¿Pensen que a Valencia vingueren guerrers/mercernaris o poetes?
*****Seria el primer cas en tot lo mon, en tota l´historia de la Humanitat es que es donara un Segle d´Or en la periferia de la "llengua mare". I mes encara quan els catalans apenes tenien lliteratura.
*****Em sembla que els catalanistes cregueu massa en els milacres.
> Les transcripcions fonètiques són rudimentaries i aproximades,
*****¿Me pots explicar a que ve ara el tema de les transcripccions fonetiques de l´obra de Joanot Martorell?
*****NO se que vol dir -crec que te has fet un embolic- pero que sapies que els filolecs Artur Ahuir i Alicia Palazón tenen publicades investigacions transcripcions fonetiques del "Tiranr" i d´atres obres classiques de la lliteratura valenciana.
no posesc les fonts necessàries per poder fer-ne de millors, faig el que puc amb el que tinc, però et recomanaria que compresses un llibre de fonètica catalana global, te n'adonaries millor.
*****Si parles de les transcripcions fonetiques del correu anterior, la veritat son un autentic desastre.
*****Lleopolt Peñarrocha (en l´editorial Gredos), Josep Maria Guinot (en l´editorial de la RACV), Chimo Lanuza (en l´editorial de Lo Rat Penat), Josep Giner (en l´editorial L´Oronella) i Josep Boronat (en l´editorial Accio Bibliografica Valenciana) tenen tots treball publicats sobre fonética valenciana.
*****Tambe tinc els de Galmes i de Guarner, i te puc assegurar que no n´hi ha color. Estos dos ultins treballavem al servici del catala i els cinq anteriors des d´una optica valenciana.
*****Inclus els occitanistes tenen publicat el numero 3 de la revista "Paraula d´Oc" dedicat exclusivament a la fonetica i fonologia, i estan molts mes prop dels valencianistes que dels catalanistes, especialment Lluïs Fornes.
*****Yo mai parle de bous. Tu tampoc parles de lo que no saps o et passaran coses com estes.
>
> L'article "Lo-Los" continua fent-se servir juntament amb el subjuntiu "que jo canto-que tu cantos"
*****Articul neutre "LO" es un articul que esta censurat per la normativa valenciana/catalana oficial.
*****Es tracta d´un articul historic, lliterari i viu en la parla dels valencians
*****Llavors ¿Perque penses que esta proscrit?
*****Lo mes ridicul de tot es que es un articul que demostra la riquea de valencia en un tema concret a on el catala es molt pobre.
*****Es a dir, no te el mateix significat "LO millor" que "EL millor", o "EL que passa" que "LO que passa" o "EL mateix" que "LO mateix".
*****Mira fins a on aplegen molts dels teus amics i ya em diras que penses.
i el pronom "mos" en el Pallars, el Segrià, altres zones de Lleida, el País Valencià i la Franja. no l'intente omitir, pense que fabra l'hauria d'haver inclós, però tampoc no passa res.
*****¿Com que no passa res?
*****¿Pero tu vols conservar la riquea del valencià o vols empobrir-lo?
*****¿Pero tu saps be lo que dius?
*****Fabra i l´I.E.C. el censuren i tu com a valencià dius que "no passa res"?
*****¿Tu estas per una normativa valenciana o per una normativa catalana?
*****¿Renunciem els valencians a lo que als catalans li rote?
*****¿No penses defrendre un estandart valencià?
*****Llavors ¿Renuncies a les formes valencianes?
*****¿Mos baixem els pantalons? ¡Yo no!
> ara t'he de deixar, però continuaré en un altra opinió que t'estic preparant. Senc els insults de l'altra. Una Salutació
*****Moltes gracies per dir que ya no penses insultar-me.
*****Un detall per la teua part.
*****Ya parlarem quan tu vullgues.
*****Que tingues bona nit.
De totes formes, si vols visites:
COLECTIU JOVENIL D´ASSOCIACIONS VALENCIANISTES
http://cjav.org/
PLATAFORMA NORMES D´EL PUIG
http://pltaformaelpuig.cjav.org/
(Son planes d´associacions a colabore i tinc amics)
>--------------------------------------------------
--------------------------------------------------

> Quan deim Països Catalans, per lo menys jo, em referesc a una nació virtual
*****¿Nacio Virtual?
*****¿Vols dir uns "països catalans" en el ciberespai?
*****A vore si pots explicar-te una miqueta millor, puix si no ho fas, es impossible raonar.
que està composta per tots els territoris que fan servir la llengua catalana
*****Una atra vegada dones per fet lo que estem discutint.
*****Per als valencians nosatros parlem valencia. No parlem catala.
*****Si estas discutint un tema no pots donar una premisa per valida sense demostrar. En un correi anterior et vaig dir que em donares alguna rao per a creure en l´unitat de la llengua i començem a parlar.
*****Lo que yo ni soc, ni sere mai, es dogmatic. Espere proves, testimonis, arguments, etc, no que me diguen "el valencià es catala" i punt.
, ademés, ja ho va dir Fuster, tan criticat per vosaltres.
*****Per nosatros i per molts de vosatros. Els catalanistes mes inteligents ya han reculat tots dels caduc fusterisme. *****En l´any 2000 no es pot anar en idees dels anys 50 i 60.
*****Joan Frances Mira, junt a Molla varen publicar "De Impura Natione" (editorial 3i4) a on revisaven tot el fusterianisme. Supnc no pesnaras que Mira i Molla son valencianistes (blavers) com yo. Er recomenane el llibre.
*****Ara el catalanisme planteja "l´unitat llingüistica", com a molt una certa "unitat cultural" pero mai una "unitat politica" (països catalans). Fuster concevia al valencianisme com a un provincialisme/sucursalisme de Catalunya, i aixo es impossible.
> Ademés, una cosa, sí jo parlés una llengua aliena a la teua, no m'entendries ni jo t'entendria a tu. Això crec que tb demostra la unitat de la llengua vinatea.
*****A sovint quan als catalanistes no els queda cap d´argument fan com tu i parlem de l´inteligibilidad llingüistica i de la semblança entre llengues.
*****Es el tema que millor conec (m´agrada molt la siciollingüistica moderna)
*****Que dos llengues siguen germanes -inclus bessones- no vol dir que siguen la mateixa llengua.
*****El fenomen de l´inteligibilitat llingüistica no es argument cientific ¡Ni molt manco! ¡Es una excusa per a quatre catalanistes panfletaris!
*****El fenomen de l´inteligibilitat llingüistica es dona a sovint entre llengües veïnes que hab rebut influencies molt paregudes. I es dona en tot el mon.
*****¿Quin grau d´inteligibilitat creus que necessitem per a afirmar que es tracta de la mateixa llengua? ¿Un 90%, per eixemple?
*****¿Perque no un 70% o un 95%? ¿No estem davant d´un criteri "arbitrari"?
*****Si es tracta d´un criteri "arbitrari" ¿Pot ser al mateix temps un criteri "cientific"?
*****En cas d´acordar un 90%, per eixemple ¿Que passaria si fora d´un 89´9%? ¿Serien dos llengues?
*****¿I si fora d´un 90´1%? ¿Seria una sola llengua?
*****¿Fem els estudi entre la gent mes culta o entre la mes inculta?
*****¿El gallec i el portugues no tenen inteligibilitat llingüistica? ¿I son dos llengues o una? Et parle d´un eixemple que tenim prop.
*****Agarra el "mapa mundi" i si no trobes mes de 50 eixemples mes et convide a les birres que vullgues.
*****Els mes grans sociollingüistes del mon (Joshua Fishman, R.A. Hudson, John Lyons, Göran Hammrström, etc) mai han empleat eixe criteri, al contrari. Lo han atacat en moltissima força.
*****I per ultim ¿Que saps de l´aranes? (en este mateix foro tens una intervencio meua sobre l´aranes)
*****¿No n´hi ha tanta inteligibilitat -per no dir molta mes- entre l´aranes i el catala, que entre el valencià i el catala?
*****¿Perque l´Institit d´Estudis Catalans no diu, llavors, que l´aranes es catala?
*****¿Estas d´acort que entre totes les llengues occitanes (diasistema d´OC o koine, com vullgues) tenen una certa inteligibilitat llingüistica?
*****Llavors ¿El gasco tambe es catala?
*****Podria parlar i parlar d´eixa bobada de l´inteligibilitat llingüistica que no es mes que una treta de pancatalanisme excusar-se front a la gent mes inculta, pero no cal.
*****En tot, cas si tens alguna duda sobre este assunt, este es mi tema.
*****Pero, que sapies que et fare 30 preguntes mes.
Bona nit, i a vore si apleguem a bon port.
Sigues molt feliç.
>--------------------------------------------------
--------------------------------------------------

> > Quan deim Països Catalans, per lo menys jo, em referesc a una nació virtual
>
> *****¿Nacio Virtual?
> *****¿Vols dir uns "països catalans" en el ciberespai?
> *****A vore si pots explicar-te una miqueta millor, puix si no ho fas, es impossible raonar.
>
> que està composta per tots els territoris que fan servir la llengua catalana
>
> *****Una atra vegada dones per fet lo que estem discutint.
> *****Per als valencians nosatros parlem valencia. No parlem catala.
> *****Si estas discutint un tema no pots donar una premisa per valida sense demostrar. En un correi anterior et vaig dir que em donares alguna rao per a creure en l´unitat de la llengua i començem a parlar.
> *****Lo que yo ni soc, ni sere mai, es dogmatic. Espere proves, testimonis, arguments, etc, no que me diguen "el valencià es catala" i punt.
>
> , ademés, ja ho va dir Fuster, tan criticat per vosaltres.
>
> *****Per nosatros i per molts de vosatros. Els catalanistes mes inteligents ya han reculat tots dels caduc fusterisme. *****En l´any 2000 no es pot anar en idees dels anys 50 i 60.
> *****Joan Frances Mira, junt a Molla varen publicar "De Impura Natione" (editorial 3i4) a on revisaven tot el fusterianisme. Supnc no pesnaras que Mira i Molla son valencianistes (blavers) com yo. Er recomenane el llibre.
> *****Ara el catalanisme planteja "l´unitat llingüistica", com a molt una certa "unitat cultural" pero mai una "unitat politica" (països catalans). Fuster concevia al valencianisme com a un provincialisme/sucursalisme de Catalunya, i aixo es impossible.
>
>
> > Ademés, una cosa, sí jo parlés una llengua aliena a la teua, no m'entendries ni jo t'entendria a tu. Això crec que tb demostra la unitat de la llengua vinatea.
>
> *****A sovint quan als catalanistes no els queda cap d´argument fan com tu i parlem de l´inteligibilidad llingüistica i de la semblança entre llengues.
> *****Es el tema que millor conec (m´agrada molt la siciollingüistica moderna)
> *****Que dos llengues siguen germanes -inclus bessones- no vol dir que siguen la mateixa llengua.
> *****El fenomen de l´inteligibilitat llingüistica no es argument cientific ¡Ni molt manco! ¡Es una excusa per a quatre catalanistes panfletaris!
> *****El fenomen de l´inteligibilitat llingüistica es dona a sovint entre llengües veïnes que hab rebut influencies molt paregudes. I es dona en tot el mon.
> *****¿Quin grau d´inteligibilitat creus que necessitem per a afirmar que es tracta de la mateixa llengua? ¿Un 90%, per eixemple?
> *****¿Perque no un 70% o un 95%? ¿No estem davant d´un criteri "arbitrari"?
> *****Si es tracta d´un criteri "arbitrari" ¿Pot ser al mateix temps un criteri "cientific"?
> *****En cas d´acordar un 90%, per eixemple ¿Que passaria si fora d´un 89´9%? ¿Serien dos llengues?
> *****¿I si fora d´un 90´1%? ¿Seria una sola llengua?
> *****¿Fem els estudi entre la gent mes culta o entre la mes inculta?
> *****¿El gallec i el portugues no tenen inteligibilitat llingüistica? ¿I son dos llengues o una? Et parle d´un eixemple que tenim prop.
> *****Agarra el "mapa mundi" i si no trobes mes de 50 eixemples mes et convide a les birres que vullgues.
> *****Els mes grans sociollingüistes del mon (Joshua Fishman, R.A. Hudson, John Lyons, Göran Hammrström, etc) mai han empleat eixe criteri, al contrari. Lo han atacat en moltissima força.
> *****I per ultim ¿Que saps de l´aranes? (en este mateix foro tens una intervencio meua sobre l´aranes)
> *****¿No n´hi ha tanta inteligibilitat -per no dir molta mes- entre l´aranes i el catala, que entre el valencià i el catala?
> *****¿Perque l´Institit d´Estudis Catalans no diu, llavors, que l´aranes es catala?
> *****¿Estas d´acort que entre totes les llengues occitanes (diasistema d´OC o koine, com vullgues) tenen una certa inteligibilitat llingüistica?
> *****Llavors ¿El gasco tambe es catala?
> *****Podria parlar i parlar d´eixa bobada de l´inteligibilitat llingüistica que no es mes que una treta de pancatalanisme excusar-se front a la gent mes inculta, pero no cal.
> *****En tot, cas si tens alguna duda sobre este assunt, este es mi tema.
> *****Pero, que sapies que et fare 30 preguntes mes.
>
> Bona nit, i a vore si apleguem a bon port.
> Sigues molt feliç.
>
> >--------------------------------------------------
>--------------------------------------------------
--------------------------------------------------

> *****A sovint quan als catalanistes no els queda cap d´argument fan com tu i parlem de l´inteligibilidad llingüistica i de la semblança entre llengues.
Jo no m'entenc amb els aranesos, en canvi amb els Pallaresos, Valencians, Manacorins.... etc sí, tu no ho sé.
> *****Que dos llengues siguen germanes -inclus bessones- no vol dir que siguen la mateixa llengua.
En aquest tema entra la política ( ja t'he citat el tema del serbi, i les llengues escandinaves ) , no la lingüística "amic meu", tot això és un problema polític, no lingüístic, lingüísticament està tot ben clar. Les proves que pots trobar, jo no ho sé tot, no com vós, són ben clares.
> *****¿Quin grau d´inteligibilitat creus que necessitem per a afirmar que es tracta de la mateixa llengua? ¿Un 90%, per eixemple?
Jo no sóc lingüísta per dir això, però pense que no caldran xifres, tu i jo ens entenem totalment, jo parle la variant valenciana del català, i tu tbé. Si ara utilitzés la forma balear continuaries entenent-me perfectament.
> *****¿Nacio Virtual?
> *****¿Vols dir uns "països catalans" en el ciberespai?
> *****A vore si pots explicar-te una miqueta millor, puix si no ho fas, es impossible raonar
Crec que ha quedat ben clar, no existeixen políticament, però existeixen lingüísticament.
Per aquesta nit ja estic cansat! ja en parlarem en altra ocassió! m'agrada discutir aquest tema, però la resposta és ben clara.
El català és valencià
Crec que al final cadascú se n'anirà per la seua banda, i tot s'andarà amb el temps. Jo ho tinc ben clar, si tu tens les idees clares me n'alegre de veres, que no les compartesca no t'ha de fer res, com a mi no me fa res que no compartesques les meues, no em treurà la son, a propòsit de son, bona nit! ens veurem dilluns, perque me'n vaig de viatge, i que sigues feliç tu tbé
I torne a dir que senc si t'he insultat en algun moment, no sóc cap energumen.
--------------------------------------------------

Crec que retiraré "que ets intel·ligent", no m'ho has demostrat ara, això sí, no dic que no ho sigues en realitat, però jo crec que no.
M'has demostrat en aquest mail que no has sabut llegir les paraules que t'he escrit en l'anterior missatge. Un 10 per la vida de Martorell, però no deixa de ser català. Ho senc, és així.
No ens entendriem si parlèssem llengues diferens, ja t'ho vaig dir abans, i crec que aquesta és la prova clau.
Els llibres d'aquesta gent que dius no tenen validesa dins l'àmbit filològic internacional si defenen els postulats valencianistes, això ja el tinc clar.
Que passes bona nit.
--------------------------------------------------

> Crec que retiraré "que ets intel·ligent", no m'ho has demostrat ara, això sí, no dic que no ho sigues en realitat, però jo crec que no.
*****Je,je,je,je, ¡eres un cas!
>
> M'has demostrat en aquest mail que no has sabut llegir les paraules que t'he escrit en l'anterior missatge. Un 10 per la vida de Martorell, però no deixa de ser català. Ho senc, és així.
*****Gracies per el 10.
*****¿Perque havies mentit? ¿Perque havies dit que el seu pare i el seu yayo eren catalans?
*****¿Per ignorancia o per maliçia? Espere la teua resposta.
*****Eres impressionat: Saps que Martorell ca deixar escrit que escrivia en valencià, pero tu dius que ell es referia al catala ¿Eres Rapphel?
*****Tens a monto de preguntes en l´anterior correu i no constes tes a cap ¿No saps o no pots? Espere la teua resposta, pero no açi. L´espere en el mensage anterior. Pots preguntar als amics, jejeje.
*****Torne a copiar les paraules textuals de Martorell en "Tirant Lo Blanch": "Me atrevire a expondre: no solament de llengua anglesa en portuguesa. Mes encara de portuguesa en valenciana: perço que la Nacio don yo soc es puga alegrar".
*****¿Tens encara "la cara dura" de continuar afirmant que escrivia en catala?
*****¿No et sembla ridicul i patetic?
*****¿Si o no?
> No ens entendriem si parlèssem llengues diferens, ja t'ho vaig dir abans, i crec que aquesta és la prova clau.
*****Tens 25 interrogants respecte a l´inteligibilitat llingüistica en l´anterior correu i no eres capaç ni de contestar-me ni a una. ¡Impressionant!
*****Pots anar a l´atre correu i contestar-lis una a una ¿O es que no saps? ¿O es que no pots?
*****Tu l´unic que fas es tornar a dir una "falacia ab nauseam", com fan tots els pancatalanistes. Es a dir, repetir una mentira mil vegades per a intenatar convertir-la en una realitat. Pero sense entrar al debat.
*****Torne a dir-te: tens 25 arguments que desbaraten la teoria de l´inteligibilitat llingüistica en l´anterior correu, per favor ¿Podriem confrontar-les a les teues?
*****¿O no tens cap teoria al respecte?
*****¿Simplements negues?
*****¿Penses contestar a l´anterior correu?
*****¿Quan?
*****ES molt senzill. Agarres una per una totes les qüestions i intentes demontar-les. A vore si pots.
> Els llibres d'aquesta gent que dius no tenen validesa dins l'àmbit filològic internacional si defenen els postulats valencianistes, això ja el tinc clar.
*****Jejeje, eres increible. Ara dius que Joshua Fisman, Göran Hammarström, R.A. Hudson, Jhon Lyons o Bertil Malberg no tenen rao. Ridicul.
*****¿Vos carregar-te tota la sociollingüistica moderna?
*****¿Perque els grans experts mundials no tenen rao i la teua colla pancatalanista si la te? Per favor, respon.
*****¿En base a que els gran "gurus" de la sociollingüistica moderna no tenen rao? Per favor, agarra punt per punt del meu mensage anterior i demostra que tots ells estan enganyats, que son blavers i que vosatros els pancatalanistes tenia uns atres arguments que anulen a els postulats d´ells.
*****Ho sento moltissim, pero la sociollingüistica moderna esta de part del valencianisme i ahi estan les proves.
*****Tampoc dius res de les declaracions de Nöam Chomsky ¿No saps o no pots?
*****Em sembla estas instalat en el "dogma" i no vols vore res mes. Mira yo tambe era panqueta fa uns anys, pero llegint, comparant, i en una miqueta de criteri vaig vore que aixo es tan fals con la "ciencia aria" que demostrava que els alemans eren una raça superior a totes les demes.
> Que passes bona nit.
*****Lo mateix, i a vore si un dia tenim sort i conetestes a alguna pregunta, jejeje ¡Seria un milacre!.
(No cal mes perdre el temps en tu si no vols o no saps contestar. Aixina el dialec es fa totalment impossible).
--------------------------------------------------